• teatro-maria-guerrero
  • Teatro María Guerrero
  • insidemaria-guerrero
  • teatro_mar__a_guerrero_6673_635x
Teatro María Guerrero

Tamayo y Baus, 4
28004 Madrid
Teléfono: 91 310 29 49

Metro: Colón, Banco de España y Chueca

Autobús: Líneas 5, 14, 27, 37, 45, 53 y 150

Renfe: Recoletos

Aparcamientos: Marqués de la Ensenada, Plaza de Colón, Augusto Figueroa y Plaza del Rey

Acceso y Servicios para Discapacitados
Recinto equipado con un sistema de inducción magnética para transmisión de sonido a prótesis auditivas

Inaugurat, el 15 d’octubre de 1886, com a Teatro de la Princesa per la companyia d’Emilio Mario, que hi representà la comèdia Muérete y verás, de Bretón de los Herreros, i el sainet El corral de comedias, de Tomás Luceño, a la seva estrena hi acudiren la reina Maria Cristina i la destronada Isabel II, així com també les infantes Isabel i Eulàlia, i una nodrida representació de l’alta societat espanyola de l’època. S’acompliren així les expectatives del marquès de Monasterio, que ordenà construir l’edifici amb la idea de convertir-lo en el teatre més selecte de l’època, prescindint de les localitats barates i evitant el públic cridaner que esvalotava massa i pagava massa poc. Però la situació canvià a les poques setmanes de l’obertura: desprès de la mort del rei Alfons XII, amb el pertinent dol a la Cort i el forçós retraïment de l’aristocràcia madrilenya, va començar un període de dificultats econòmiques per al Teatro de la Princesa.

Ja en aquells finals del segle XIX, la figura de Maria Guerrero començà a associar-se a l’escenari que anys més tard prendria el seu nom. En aquells moments l’actriu havia obtingut la llicència per a l’explotació del Teatro Español de l’Ajuntament de Madrid, però les obres de reforma d’aquest edifici la van forçar a organitzar una breu temporada al de la Princesa. I poc desprès, ja reobert l’Español, els continuats viatges a Amèrica de la companyia de María Guerrero van començar a dificultar el compliment del contracte amb l’Ajuntament, per la qual cosa Fernando Díaz de Mendoza, marit de l’actriu, actor i sobretot empresari va decidir comprar el Teatro de la Princesa per a poder alternar a la seva conveniència les gires de la companyia amb les temporades a Madrid.

D’aquesta manera, el 20 de març de 1908, María Guerrero i Díaz de Mendoza es van convertir en propietaris del Teatro de la Princesa, que inaugurà amb ells una etapa d’esplendor marcada per importants estrenes d’autors com Jacinto Benavente, Valle-Inclán, Muñoz Seca, Álvarez Quintero o Benito Pérez Galdós. Al mateix temps, el matrimoni seguia amb llurs gires a Amèrica i s’embarcaren en el projecte de construir el Teatro Cervantes de Buenos Aires, cosa que va debilitar força la seva economia i els va obligar a traslladar la seva residència de Madrid als pisos superiors del propi Teatro de la Princesa. Allà hi visqueren fins que l’actriu morí, el 28 de gener de 1928.

Desprès de la mort de María Guerrero, l’Estat espanyol va adquirir l’edifici en l’època de Primo de Rivera i el va usar com a seu del Conservatorio de Música y Declamación, amb cessions ocasionals per a funcions teatrals i festivals benèfics. El 1931, com a tribut a la seva darrera propietària, l’Ajuntament de Madrid va decidir canviar el nom del Teatro de la Princesa pel de María Guerrero. El 1934 el Govern de la II República va oferir a Cipriano Rivas Cherif la concessió gratuïta del teatre per a que fos usat com a seu del Teatro Escuela de Arte. Amb l’esclat de la Guerra Civil, l’edifici va romandre tancat fins que el 1940 adquirí la condició de Teatro Nacional i va iniciar una nova etapa en la qual va tenir com a directors a Luis Escobar, Huberto Pérez de la Ossa, Alfredo Marqueríe, Claudio de la Torre i José Luis Alonso.

Restablerta la democràcia, el 1978 va passar a ser la seu del Centro Dramático Nacional, i la seva direcció fou encomanada a Adolfo Marsillach.

Després de l’última remodelació, març 2003, compte amb un segon espai, Sala de la Princesa, per a espectacles de petit format, amb capacitat per a 120 espectadors.